Aquest matí m'he esmorzat una notícia de les que un comenta amb els col.legues. Aquest any s'ha triplicat el nombre de sol.licituds per a ser policia nacional i gairebé duplicat per a ser Guàrdia civil. Em consta també que les peticions per a l'exèrcit s'han incrementat en un 60%.

No em sembla especialment sorprenent, donat l'actual estat de les coses, és a dir "crisi molt greu". No obstant això, sí que em crida l'atenció, que tot sembla indicar, que darrere d'aquestes sol • licituds hi ha un desig (molt humà) d'estabilitat en el treball. Això de ser funcionari i tenir un sou fix, mola molt en temps de crisi. La confiança que la gent té en l'estabilitat de l'estat és grandíssima i potser gravíssima.

Dic, gravíssima, perquè em preocupa que darrere d'aquestes sol • licituds, i que em perdonin la provocació, el que em sembla que hi ha és molta gent amb manca de compromís amb el treball i un excessiu interès per la comoditat. I quan estiro de la corda, el que pot aparèixer és gent que per diners fa qualsevol cosa.

I quan els que fa aquest tipus de treballs (llegiu policia, guàrdia civil, militars, ...) estan disposats a qualsevol cosa per diners i estabilitat cal posar-se a tremolar, perquè puguin ser el que vulgarment es coneix com a mercenaris.

Sembla que l'oferta de treballs d'aquest tipus ha baixat, suposo que per la crisi també. El que si m'agradaria és que s'incrementés el nivell d'exigència a qualsevol candidat d'aquests. Que no fos cas, que de la crisi sortim amb més vagues i mercenaris en una cosa tan delicat com aquests treballs de rellevància i efecte social i polític tan important.

Tags: crisi , militars , policia , professions