Torno amb l'últim ple de l'ajuntament d'Ordizia
octubre 4
Després de les vacances i algun lio de més, de caràcter laboral torno per comentar-vos les discrepàncies que vam tenir en l'últim ple de l'ajuntament d'Ordizia, celebrat l'1 d'octubre sobre l'assumpte de la reducció de les retribucions dels empleats públics. M'hauria agradat convèncer els meus companys i companyes perquè no apliquéssim la baixada de sous als empleats públics, mentre el govern no posi en marxa mesures eficaces i creïbles contra els culpables de la crisi. Però no va ser possible.
Vaig proposar la insubmissió a les mesures imposades pel govern. Indiqui era legítim el disgust que teníem perquè un govern de centre esquerra prengui aquestes mesures. Vaig recordar que sindicats afins estan convocant vagues i lluites contra aquestes mesures. Argumenteu que amb aquesta actuació s'incompleixen acords de negociació col · lectiva que ja estaven tancats i que era un mal exemple per a les empreses, perquè podien dedicar-se a incomplir els convenis sota el paraigua de l'incompliment de les administracions. Expliqueu que era d'aplaudir la taxa Tobin que proposen sabater i Sarkozy, encara ho diuen amb la boca petita i sembla improbable que finalment es faci realitat. L'assumpte és que ens agradaria que els molt rics també ploressin i això no passa. A més critiqui que no m'agradava la possibilitat, que em consta que ja passa en algun ajuntament que s'hagin de fer tripijocs per darrere, per mantenir els sous per altres vies. Finalment vaig recordar que el Suprem accepto a tràmit la demanda sindical i que encara no hi ha resolució, de manera que hauria d'esperar ... Només vam aconseguir influir en EA, però ja és un petit èxit.
D'altra banda, vaig assistir en qualitat de regidor al dia gran les festes basques i he d'indicar que va ser una grandíssima experiència, cultural, política i personal. Certament constati la rellevància que té per Ordizia aquestes festes, especialment el concurs de formatge Idiazábal. Em va sorprendre la passió amb què viuen els baserris la venda dels seus productes. Especial menció a la fira de bestiar, en la qual em va tocar lliurar alguns premis. Em vaig retrobar amb un veterà company de CCOO, avui rellevants tasques polítiques. Em refereixo a Jon Azkue, actualment Vice conseller de Pesca i Agricultura del Govern Basc. Em va ser grat, constatar que un excel · lent sindicalista ha arribat a una tasca, en la que com ell reconeix, la seva formació sindicalista li està ajudant moltíssim. Finalment, vaig provar una mica del formatge que entrava en concurs, i que us explicaré estava de mort. Felicitar personalment a Ibón Mate de Hotel Dolarea que guanyo la subhasta del formatge campió.
Hotel Dolarea venç la subhasta del formatge d'Idiazabal
